La història de la fe viscuda per homes i dones en aquest lloc que ara en diem Manlleu no pot ser reduïda a una compilació de dates, xifres o construccions. Tanmateix, és cert que les edificacions o arxius constaten fragments d'aquesta vida, rica i senzilla alhora, de la fe de tants manlleuencs i manlleuenques.
Un lloc ben significatiu és el temple, on tantes generacions s'han reunit constantment per celebrar i alimentar la seva fe per tal de procurar viure-la en la qüotidianeitat. Presentem, doncs, algunes de les dades que tenim constància.

906
El 8 de novembre el bisbe Idalguer de Vic consagra l'església de Santa Maria, reedificada per Fedanci. Aquesta reedificació es feu probablement sobre les despulles d'un edifici anterior al s. X. L'acta que documenta aquesta consagració es conserva a l'Arxiu de la Corona d'Aragó.

1086
Es consagra una nova església, del sacerdot Gontric. D'aquest període poden ser els fragments del claustre romànic que s'havien conservat al seu lloc fins a mitjan segle XX. Actualment en queden 6 arcades reconstruïdes el 1967 i transportades al darrera de l'Església actual.

1105
El bisbe de Vic, Arnau de Malla, erigeix en monestir canonical agustinià el recent temple de Gontric.

s. XII-XV
La canónica disposava d'un patrimoni important. Els monjos vivien de les rendes i de les donacions de nobles i hisendats.

1571
Per encàrrec del bisbe, el prior Marc Antoni Tarafa amplia el claustre del monestir amb una altra ala; se segueix l'estil goticoreinaxentista. Aquesta ala és avui la galeria que uneix l'església amb la rectoria.

1592
El 22 d'agost, i després d'extingir-se la canònica regular agustiniana a Catalunya i el Rosselló, el monestir de Manlleu passa a dependre del convent dominicà de Sant Jaume de Tremp.

1606
A partir d'aquest moment, la parròquia la regeix el vicari perpetu, que depèn del convent de Tremp. El primer vicari de la parròquia fou Benet Viader.

1770 i 1782
Es reedifica l'edifici parroquial, seguint l'estil barroc amb línees neoclàssiques.

1821
S'edifica la capella del Santíssim durant el vicariat de Ramon Mas.

1835
L'església de Manlleu passa a dependre del Bisbat i es tanca definitivament el nexe amb Tremp. Ramon Mas és el primer rector de Manlleu.

1846
Es construeix un retaule d'estil neoclàssic a l'altar major finançat amb els guanys aportats pel teatre del carrer de la Passió. En una de les fornícules del temple es venerava la imatge de Nostra Senyora de Gràcia

Interior del temple l'any 1926

1847-1890
S'enllosa el temple, es fa l'escalinata i es decora l'altar major. També es fa el coronament de ferro forjat del campanar i es col·loca la campana major.

1877
Un incendi destrueix la capella del santíssim

1902-1908
Es fa la reforma de la capella del Santíssim. Al mateix temps s'acaba la façana amb el relleu de marbre de l'escultor Llimona.

	Claustre de l'església l'any 1915

1936-1939
Durant la Guerra Civil,es destruí el temple Barroc gairebé per complet. Restà dempeus sols el campanar i la façana del temple.

Restes de l'església i el campanar, l'any1937

1941-1955
Es reedificà el temple d'acord amb els plans de l'arquitecte Josep M. Pericas. S'aprofità la façana i el campanar. Sorgeix el temple que avui contemplem.

1995
S'inauguren les obres de reforma de la capella del santíssim, coincidint amb el cinquantè aniversari.

Més informació i bibliografia a Pinzellades històriques de Manlleu, Manlleu 1995.